L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 7 de desembre de 2007

Sommiar despert




Fe
La tens als teus braços.
Dorms, i la somnies,
i saps que és un somni
tot el que veus d´ella.
I el cor se t´arrenca,
tremola de fe.
Només una cosa
que tu li proposes
et dóna penyora
que et voldrà despert.
Coneix que és un somni
el que li dius d´ella,
però que per sota
del somni, és ella
que tens als teus braços.


Gabriel Ferrater

4 comentaris:

lluís ha dit...

LAS AFUERAS

La noche se afianza
sin respiro, lo mismo que un esfuerzo.
Más despacio, sin brisa
benévola que un instante aviva
el dudoso cansancio, precipita
la solución del sueño.
Desde luces iguales
un alto muro de ventanas vela.
Carne a solas, insomne, cuerpos
como la mano cercenada yacen,
se asoman, buscan el amor del aire
-y la brasa que apuran ilumina
ojos donde no duerme
la ansiedad, la infinita esperanza con que aglige
la noche, cuando vuelve.

Jaime Gil de Biedma

Striper ha dit...

Tenir-la als braços ja es un somni.

El veí de dalt ha dit...

...Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és de color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordes
d'aquesta cambra?

Gabriel Ferrater
(Cambra de la tardor)

Jesús M. Tibau ha dit...

Ep! Aquesta imatge la conec jo, hi passo gairebé cada dia per aquí, a la vora del riu, a Tortosa.