L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 19 de desembre de 2007

Mai et diré...


Mai et diré que...

et sommio,
et penso,
et desitjo, i
et vull.

Mai

Ho sabràs
en mirar-me.

Mai em diràs que...

em vols,
em desitges,
em penses, i
em sommies.

Mai

Ho sabré
en ma pell.

Perque
per a
TU i JO
"les màns són la paraula",
els ulls acaricien, i
els llavis susciten
MOTS
dits
amb les màns.

7 comentaris:

Robertinhos ha dit...

a mi m'encanta parlar amb les mans...però també m'encanta sentir l'amor transmés per les ones de l'aire

Striper ha dit...

Parlas amb las mans peró sens dubte també amb el cor.
Petons

Clint ha dit...

Sort del final...mentre anava llegint pensava que és una pena no sentir-ho a dir això...tot i que combinar les dues no estaria gens malament!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

del fotograf de la foto en farem un post en breu

salutacions

El veí de dalt ha dit...

T'he de venir a treure de dins l'ampolla?

lluís ha dit...

Les mans es faran paraula
igual com el verb es va fer carn.
Mentrestant hem aconseguit el miracle
que les paraules es facin mans.

Jesús M. Tibau ha dit...

De vegades les paraules són innecessàries quan parla el cos.