L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 15 de desembre de 2007

De quan tot em mena a tu...

Lectures a l'abisme
...
(fragments)
I
"T’estim perquè existeixes: ets accessible al tacte."
(...) "la puresa total és desxifrar-te."
VII
"No les paraules, les mans són la Paraula."
X
"Benaventurats aquells que tenen els amors impossibles
o de la noble estirp que els altres maleeixen.
Són foscos, volen baixos sense alçar ni la vista
i n’empren, just, del món, la banda de les ombres
com si, al moment d’anar a fer crui a viure,
als afores de la persona –igual que una herba creix
a l’encletxa més alta d’una façana humida–
els hagués arrelat una dolorosa nit personal.
No assoleixen que els surti la passa fendidora
i es mouen de costat. Saben de si mateixos
més que ningú no en sap.
Una mà que els restàs, la donarien
per poder passar-la una sola vegada
pels llindars fonedissos
d’aquell cos refulgent que no gosen mirar.
Porten la vida a l’esquena com un sac de pedres,
s’aprenen de memòria, a un racó dels diaris,
el nom i els dos cognoms dels darrers suïcides
com qui sempre es deriva un estrany parentiu.
Contemplen. Fugen. Callen. Tornen. Ploren.
Però part damunt tot estimen com una mala cosa."
XI
"Tu ets la color dels meus ulls..."
XV
"Però a vegades dic: la benaurança
és d’aquell que no sent: no creu, no estima,
creix com un arbre que, lliurat de sempre
a ser just ell mateix,
meticulosament ignora
el concepte de bosc.
Res no té i n’és feliç: res no pot perdre.
No es sent tot sol, ell s’ho és tot, i sura.
A vegades ho pens i ho dic:
I ho diu i ho pensa
el mateix mecanisme en forma d’home
que altres voltes et diu:
–"Si no hi ets jo no hi som, torn quan tu tornes."
Jo em palp el mateix cos: el so és un altre.
Com més visc manco en sé, això me passa."
XX
"Més principi no tenc que el clar de no tenir-ne."
(...)
"Vos dic que no existesc: som un conjunt de coses
mansfermant-les a ser el que elles volen.
Quan més sé com vull ser, pens el contrari.
Per això i que us estim (aquest instant els àcids
em fan funcionar així) us dic: alerta,
no faceu gens de cas del que jo us digui."

Miquel Àngel Riera
Llibre de les Benaventurances

4 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

quina vida emana aquest test
petons

Striper ha dit...

Precios i molt profund. Peró es bo tenir a algu que sigui tantes coses i si marxa en que ens quedem,

lluís ha dit...

Les mans són la Paraula.
Nedar és una forma d'abraçar la mar.

Joana ha dit...

Com sempre preciós!
petons wapa!