L'altra cara de la lluna: Mirant la tempesta...

dilluns, 10 de desembre del 2007

Mirant la tempesta...

Si el vent et diu un secret,

el silenci és dens

i l'abisme

ja no té barana,

només

et cal

mirar-me

i

saltar.

6 comentaris:

Striper ha dit...: Si la teva mirada correspond segur que salta,encara que la distancia sigui grossa.; 10 de desembre del 2007, a les 6:33
Jobove - Reus ha dit...: el nostre vent és el mestral i quan bufa ho fà varis dies, quan està a punt de tornar-te boig es para i torna la calma, sempre ha estat així, per aixó els del Baix Camp tenim un pel tocats de l'ala
petons; 10 de desembre del 2007, a les 10:03
Joana ha dit...: Saltar des del banc ...i prou!
Les tormentes fan basarda, no?
Bona setmana wapa!; 10 de desembre del 2007, a les 13:08
Lluís Bosch ha dit...: El desig
salta baranes i les esborra.
Des de l'inici dels temps,
quan un peix
va voler tenir cames
per recórrer la terra.
Després dels segles,
els animals terrestres
volgueren tenir brànquies
per retornar a la mar.; 10 de desembre del 2007, a les 15:53
Mestra Lluna ha dit...: Les tormentes m'encanten, sentir tronar i veure els llamps.
Alguna vegada m'ha agafat la pluja a la platja i es ben maco.
Aquesta fotografia m'agrada molt i em porta molt bons records.
Grácies.; 14 de desembre del 2007, a les 19:31
Jo Mateixa ha dit...: Esteu tots molt poetes eh, quina traça tu, jo es que no puc, no em srt, soc basta de collons :-S

Això si, els petons que tenvio son dolços i nomes per tu bonica!!!!!

:-); 14 de desembre del 2007, a les 21:09

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)