L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 8 de setembre del 2007

Underwood girls

ImageChef.com - Custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and more

Quietas, dormidas están,
las treinta, redondas, blancas.
Entre todas
sostienen el mundo.
Míralas, aquí en su sueño,
como nubes,
redondas, blancas,
y dentro destinos de trueno y rayo,
destinos de lluvia lenta,
de nieve, de viento, signos.
Despiértalas,
con contactos saltarines
de dedos rápidos, leves,
como a músicas antiguas.
Ellas suenan otra música:
fantasías de metal
valses duros, al dictado.

Que se alcen desde siglos
todas iguales, distintas
como las olas del mar
y una gran alma secreta.
Que se crean que es la carta,
la fórmula, como siempre.
Tú alócate
bien los dedos,
y las raptas y las lanzas,
a las treinta, eternas ninfas
contra el gran mundo vacío,
blanco a blanco.
Por fin a la hazaña pura,
sin palabras, sin sentido,
ese, zeta, jota, i...


Pedro Salinas

2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Touché, sirena...
No tinc més tecles per picar que la te, la essa, la be, la essa... i enfonsar-me amb ella a noves i enigmàtiques salinas.
Dóna'm la mà que vinc...

Joana ha dit...

... Sense caure en el buit... Veí!
Bon cap de setmana The silver!
Molt bonic!