L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 25 de setembre de 2007

el meu secret més bonic

De com n'és de deliciós pensar-te en soledat...

Por
del miratge dels teus ulls
en mi
de sentir el Tot
del pathos
d'enyorar un Mai
de pensar-te
d'un silenci ple... de tu
de ta absència
de no entendre't
ni saber-me
de la pressa, i
les promeses
de la quotidianitat
que ens engoleix
dels instants eterns
de respirar-te
de ser lluny tot estant a tocar
de sentir-te a tocar tot estant lluny
de viatjar en ta pell
de perdre'm
del teu somriure
que em besa l'ànima
de res
i
saps?
quan la mar se m'endú les pors
només queda
el meu secret més bonic...
Tu

3 comentaris:

Salvador Grifell ha dit...

Quin turment!!! Deixa't anar...

Salvador Grifell ha dit...

Quin neguit!!! CARPE DIEM

Joana ha dit...

Els secrets sempre amaguen quelcom de neguit i quelcom de màgia...
Bon capde, The silver!