L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 30 de setembre de 2007

Nostàlgia


- Uhmmm... quin solet!
- Què dèies?


- Res. Que fa bon dia.
- Ah
- En què penses?


- En res.
- Ets lluny d'aquí, però..., oi?
- On ets?



- Què dèies?
- Res. Coses meves...
- Uhmmm... fa solet!


(Mar en calma... jajaja)

1 comentari:

cafeambllet ha dit...

Eii!!!
La primera en comentar, jeje
Venia de visita...m'ha agradat la conversa davant el mar...
Ens llegim!!!