Tic- tac...

Perque fa temps em dèies cada dia "bon dia", i

perque de vegades fins i tot em dèies "bona nit".

Perque el subjecte passiu del desig no sap que ho és,

perque el que m'atreu de tu és pensar-te, i

perque això ho puc fer "sense tu" i ho sé.

Perque ara saps que ho sé...

Perque si mai fos d'algú seria "teva", i

perque saps que només sóc "meva"...

Perque els 31 d'agost mai més seran igual, i

perque la lluna també surt en dijous a l'horitzó.

Perque l'olor a mar es pot enyorar...

Per tots els "tic - tac", els "sí, sí..." i els "no, no...", i

per cap dels "vull..." i per tots els "si us plau".

Per tot allò que és eternament efímer... com tu.

Per ta deliciosa absència, i

per ta intensa presència...

Per aquelles màns i aquells llavis,

per la pell que no pots recordar, i

pel record que no vull oblidar.

Per tu,

per mi,

per sempre...

o mai.