Contra sentències fermes... o no tant...
(perque sempre ha estat més difícil
intentar parlar i escoltar
que no pas jutjar sense saber i marxar... )
Vingui a nosaltres el regne de la incomunicació,
perque tenim la veritat ara i sempre,
pels segles dels segles,
Amén...
(paraula de no-creient)
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
4 comentaris:
Amén! La gent és egoista, i la solució fàcil sempre és la de jutjar, en lloc de parar-se a pensar en aquella persona, i escoltar-la.
Una foto molt maca! :)
Caram... t'ha assaltat una febre atea de cop?
boira: m'has entès perfectament. Ja sabem que no s'ha de generalitzar... perque "sortosament", de persones n'hi ha de tota mena, però ara mateix la paraula que resumeix tot plegat és "decepció".
Un petó.
Veí: més que "febre atea" vindria a ser una mena d'impotència intensa, doncs quan et sentencien no et queda més que acceptar-ho tinguin raó o no. De vegades no vols ni desfer el malentès, per enèssima vegada, i acabes claudicant per esgotament... Un "Amén" a temps, pot ser una bona decisió, no trobes?
Penso que sempre és més fàcil no aturanr-nos i rectificar.Tirem per l'adrecera i jutjar és molt fàcil, massa
Una abraçada wapa!
Publica un comentari a l'entrada