De com n'és de deliciós pensar-te en soledat...
Por
del miratge dels teus ulls
en mi
de sentir el Tot
del pathos
d'enyorar un Mai
de pensar-te
d'un silenci ple... de tu
de ta absència
de no entendre't
ni saber-me
de la pressa, i
les promeses
de la quotidianitat
que ens engoleix
dels instants eterns
de respirar-te
de ser lluny tot estant a tocar
de sentir-te a tocar tot estant lluny
de viatjar en ta pell
de perdre'm
del teu somriure
que em besa l'ànima
de res
i
saps?
quan la mar se m'endú les pors
només queda
el meu secret més bonic...
Tu
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
3 comentaris:
Quin turment!!! Deixa't anar...
Quin neguit!!! CARPE DIEM
Els secrets sempre amaguen quelcom de neguit i quelcom de màgia...
Bon capde, The silver!
Publica un comentari a l'entrada