L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 24 d’agost del 2008

Bufar i fer ampolles...

.
Bufes?

dijous, 21 d’agost del 2008

Morta de por...


dijous, 14 d’agost del 2008

Essentiel



Aprendre't per a saber-me,
donar-me per a ser

com un cec
llegir-te la pell
i mirar-te l'ànima

per buscar-m'hi
com un boig, es busca...
.

dimecres, 13 d’agost del 2008

Per a tu...

dijous, 7 d’agost del 2008

La maleta



La clínica, d'un temps que era una torre
burgesa als barris alts, manté aquell aire
de parquet encerat i grans magnòlies.
Ha fet l'ingrés al mostrador i espera
que algú la cridi per pujar a la cambra.
Fa molts anys de l'amor, però ella encara
té hissada la bandera de tempesta
en una platja on ja no hi ha ningú
.
Pensa en els homes que van estimar-la
i que va rebutjar, per covardia
o per fidelitat. Un d'ells cantava
boleros al Rigat i els més ardents
sempre els hi dedicava amb la mirada.
Cap d'ells no és ara aquí. I ja els amics
són assumptes llunyans, de quan el cos
no era un sòrdid objecte de conversa.
Amb tots en fa un de sol i ballen junts
una nit de la seva joventut,
quan les parelles van anar aturant-se
deixant-los sols al centre de la pista.
Soledat, ja ho és tot: també aquell ball,
la pista sota els focus d'un quiròfan
una nit de postguerra al Rigat.
I la vella maleta que, als seus peus,
d'esma, mentre cavil.la aquestes coses,
acaricia com si fos un gos.

Joan Margarit

diumenge, 27 de juliol del 2008

Sobre la diferència entre mirar i veure


Absència

Ta dolça absència
m'abraça,
lent i blau
i ens mirem
en sa lluna,
espill secret

dimecres, 23 de juliol del 2008

f(x)''= 0 / f(x)'''=0

dimarts, 22 de juliol del 2008

instants

divendres, 18 de juliol del 2008

Qui no té ... el gat pentina!


dijous, 10 de juliol del 2008

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert

.




XXIX
.
Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
.
Ausiàs March

dimarts, 8 de juliol del 2008

Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.




.
Amor de vos jo en sent mes que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vos sap lo qui sens vos està.
A joc de daus vos acompararé.
.
Ausiàs March

dimarts, 1 de juliol del 2008

Fado do mar

dimarts, 17 de juny del 2008

Laisse-moi devenir...


.
Onada que llepa la sorra
lleu com un pensament,
en les petges invisibles
d'un mar blau transparent
i saber el que sóc, res...
perque el no-res no sent,
i deixar d'existir, oblidar...
deliciosa inconsciència
que desitja impossibles
amb el cor a la mà, malmès.
I és que cap mar no enyora
una sola gota blava
ni tant sols si la brisa
repeteix el seu nom
en aquella hora eterna
d'un maig plujós
quan l'amor a la tarda
es feia blau, tant blau...
per a morir, dolç i lent.

dissabte, 14 de juny del 2008

respirar-te em fa mal

I em tens, avui

a les teves màns

ara i sempre

sicut erat in principio

i ho sé i ho saps...

entres en mi

com per atzar

desitjat com la vida

enyorat com la mort

i el teu tempo cadent

em mata lent i certer

i em pregunto de nou

quants cops encara

et tindré, qui sap...

i és que a voltes no sé

o no vull "saber"

retenir-te m'angoixa

perque et sé eteri

fu-gis-ser

pronuncio el teu nom

fluixet, sense veu

i no em sents...

a - i - r - e

dilluns, 9 de juny del 2008

gramàtica secreta II

Les (teves) conjuncions

i voldria un instant
ni que fos fugaç
que sabés etern
ja plorar ja riure
o callar plegats
però ser a prop teu
encara que lluny
si et penso, amor
quan t'enyoro intens
perquè et sé a tocar
car no et miri als ulls
com ho vaig fer abans
ja que els ulls no diuen
per què et sents així
doncs potser demà
també em pensaràs
així com abans

dijous, 5 de juny del 2008

Vola'm a sa lluna...


.

Això sóc, allí estic,
volant
com aquelles gavines
desconcertades
en cel sense mar,
ocells marins
sobre la sequera.

Cinta Mulet
Paraula de dona

dimecres, 4 de juny del 2008

dimarts, 3 de juny del 2008

Saudade

Rosa

Hoje o céu está mais azul,
eu sinto...
Fecho os olhos.
Mesmo assim eu sinto...
O meu corpo estremeceu.
Não consigo adormecer.
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Hoje o céu está mais azul
eu sinto...
Olho à volta
E mesmo assim eu sinto
Que este amor vai acabare
a saudade vai voltar...
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Já não sei o que esperar
Dessa vida fugidia...
Não sei como explicar
Mas eu mesmo assim o amo.
.

Rodrigo Leäo


petges

transparent
volàtil
.
sense deixar cap petja
en mi
ni enlloc
.
però ja és tard
.
ni la mar pot esborrar-les
.
potser no ho vol