Laisse-moi devenir...

.

Onada que llepa la sorra

lleu com un pensament,

en les petges invisibles

d'un mar blau transparent

i saber el que sóc, res...

perque el no-res no sent,

i deixar d'existir, oblidar...

deliciosa inconsciència

que desitja impossibles

amb el cor a la mà, malmès.

I és que cap mar no enyora

una sola gota blava

ni tant sols si la brisa

repeteix el seu nom

en aquella hora eterna

d'un maig plujós

quan l'amor a la tarda

es feia blau, tant blau...

per a morir, dolç i lent.

Laisse-moi devenir...

respirar-te em fa mal

I em tens, avui

a les teves màns

ara i sempre

sicut erat in principio

i ho sé i ho saps...

entres en mi

com per atzar

desitjat com la vida

enyorat com la mort

i el teu tempo cadent

em mata lent i certer

i em pregunto de nou

quants cops encara

et tindré, qui sap...

i és que a voltes no sé

o no vull "saber"

retenir-te m'angoixa

perque et sé eteri

fu-gis-ser

pronuncio el teu nom

fluixet, sense veu

i no em sents...

a - i - r - e

gramàtica secreta II

Les (teves) conjuncions

i voldria un instant

ni que fos fugaç

que sabés etern

ja plorar ja riure

o callar plegats

però ser a prop teu

encara que lluny

si et penso, amor

quan t'enyoro intens

perquè et sé a tocar

car no et miri als ulls

com ho vaig fer abans

ja que els ulls no diuen

per què et sents així

doncs potser demà

també em pensaràs

així com abans

Vola'm a sa lluna...

.

Això sóc, allí estic,
volant
com aquelles gavines
desconcertades
en cel sense mar,
ocells marins
sobre la sequera.

Cinta Mulet
Paraula de dona

el teu mar

Animated_Handwriting by Crazyprofile.com

Saudade

Rosa

Hoje o céu está mais azul,
eu sinto...
Fecho os olhos.
Mesmo assim eu sinto...
O meu corpo estremeceu.
Não consigo adormecer.
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Hoje o céu está mais azul
eu sinto...
Olho à volta
E mesmo assim eu sinto
Que este amor vai acabare
a saudade vai voltar...
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Já não sei o que esperar
Dessa vida fugidia...
Não sei como explicar
Mas eu mesmo assim o amo.
.

Rodrigo Leäo

petges

transparent

volàtil

.

sense deixar cap petja

en mi

ni enlloc

.

però ja és tard

.

ni la mar pot esborrar-les

.

potser no ho vol

A voltes...

.

A voltes el desig se'ns torna mut
i és un dard retardat a l'aljava
que els enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l'absència.

I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant.

I t'abraço com si jo fos tu
que m'abraces com si fossis jo.

Maria Mercè Marçal

gramàtica secreta

Les (teves) preposicions

.

a TU et vull

amb TU m'aprenc

cap a TU imagin

contra TU m'estrem

de TU em record

des de TU sospir

devers TU somric

en TU sóc "Jo"

entre TU i "Jo"

envers TU em sé

fins a TU m'encaix

malgrat TU t'enyor

per TU em fonc

per a TU el meu "Jo"

segons TU batec

sense TU mor

ultra TU et sé

vers TU visc

avui faig anys

... i encara no sé

què vull ser

quan sigui gran

... i navegar

Pensa'm...

TENGO TANTO SENTIMIENTO...

Tengo tanto sentimiento
que es frecuente persuadirme
de que soy sentimental,
mas reconozco, al medirme,
que todo esto es pensamiento
que yo no sentí al final.

Tenemos, quienes vivimos,
una vida que es vivida
y otra vida que es pensada,
y la única en que existimos
es la que está dividida
entre la cierta y la errada.

Mas a cuál de verdadera
o errada el nombre conviene
nadie lo sabrá explicar;
y vivimos de manera
que la vida que uno tiene
es la que él se ha de pensar.

Fernando Pessoa

Jouer le palet

le ciel

T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.

Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.

Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana

sense panys ni bernats, en un desvari verd.

7 i 8

Perquè vull.

Perquè em xucla la rel de la follia.

6

Perquè és l'amor, dallat,

que ha granat el meu llit.

5

Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit

que provoca el salobre i encrespa la badia.

4

Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall

a la marea viva que em nega a l'endeví.

3

Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí

que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.

.

2

.

Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva

.

i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.

.

1

Maria Mercè Marçal

Deja que...

Bebe - Tiempo pequeño

BSO - La educación de las hadas

... i et pens

Amor és mar tribulada

de ondes e de vents,

qui no ha port ni ribatge.

Ramón Llull, Blanquerna

«Llibre del amic e l'amat», 235

il est toujours là

.

Tot passa.

Ningú té quelcom per sempre.

Així és com hem de viure.

Haruki Murakami

Dance Dance Dance

(with me)

Murakami project

mai et diré que...

ta presència absent

m'acompanya, dolça

com un mar encalmat

però

Tu i jo sabem

de les tempestes

xsssttt...

Poetry

it

takes

a lot of

desperation

dissatisfaction

and

disillusion

to

write

a

few

good

poems.

it’s not

for

everybody

either to

write

it

or even to

read

it.

Charles Bukowski
The Last Night of the Earth Poems, 1992.

Pinta'm...

Schimincke - Horadam

Künsdtler Aquarellfarben

Näpfchen Klein

L'amour est bleu

. . .

La Catosfera Literària

| View | Upload your own