41

juny 2006 

 100 dies

Vint-i-quatrena Estació - oltre le lune

e un altra vita sar

oltre le lune e gli uragani e le tue mani

sopra le mie mani

.

Lectures a l'abisme

.

Adagio a l'ombra d'un xiprer

En el plor contingut i constant d'un adagio
al costat de xiprers que mai no et faran ombra,
alçaran violins renovades pregàries
a déus en què no crec, però que per tu tornen.

I un estol de vaixells, travessant la penombra
de la mà d'un Caront taciturn, gemegaire,
a qui et vas entregar quan tancares la porta,
vindran per a retreure'ns l'oblit inevitable.

Sents? Hi ha el plor mantingut i serè del capvespre,
la remor persistent i gairebé inhumana
que destorba els estels i els muda en ens feréstecs

desfermant el dolor que, temps ha, et devorava.

Sento el so sostingut d'instruments que es retiren
i puc percebre en ell els teus ulls com em miren.

Antoni Casals i Pasqual

Vint-i-tresena Estació - Serotonina

.

l'ànima blava

us sommia

plena de Vós

ta rose...

.

Stat rosa pristina nomine

nomina nuda tenemus

Vint-i-dosena Estació - Come away, death

albiro l'horitzó de mes respostes

al fons dels ulls que em vetllen

IV aniversari

.

Avui aquest blog fa quatre anys

Moltes gràcies a tots/es

.

nit de reis

.

i en ma il·lusió

s'hi bressolen

els teus ulls 

2011

.

t'esperem

amor

Quelqu'un m'a dit...

.

que je suis brisé

Nadal inexorable

.

Els crits de la xicalla em destorben.

Però seria injust culpar-los a ells

d'aquesta lassitud melangiosa

que d'uns dies ençà s'ha apoderat de mi.

Tampoc el vent, que bufa amb desmesura,

no n'és culpable, 

ni l'excés de claror que m'obliga

a servar les parpelles mig closes.

Certament seria còmode i fàcil

-i alhora injust-

atribuir el que em passa

a qualsevol d'aquestes causes;

sé de molta gent que ho fa.

Però jo no vull caure en el parany

d'instal·lar-me en l'enyor

com una casa buida

dins la qual només se sent

el ressò dels propis passos.

Miquel Martí i Pol

mar d'ombres

.

i un far llunyà

vostre esguard

urpes bressol

sapere aude

.

in itinere 

Certesa

.

Sota vostres ulls

ma primavera

batec ofert

constatatio

.

cap Arbre enyor

una sola fulla

en sa brancada

errare

.

Vaig voler creure

que ma vida era meva

però m'equivocava

immensament

vaig voler salvar-me

silenciant el cor

però m'equivocava

 .

profundament

vaig voler tancar els ulls

hibernant sempre més

però m'equivocava

intensament

.

Sine die

.

...

Epíleg

.

La vida aquesta.  Absurda recorre sense miralls el traç del seu propi laberint.  I avança, temorosa del cel i de la terra, del seu propi reflex sobre el vel, de l'aigua amaga els records.

La vida, aquesta.  Prova de reconèixer-se en els fragments desballestats de la lluna, atrapats amb caçapapallones gegants que ningú no és capaç d'aguantar en vol sense cobrir-se els ulls de terra.

La vida, aquesta.  Atrofiada i a mitges en el repartiment de patins, d'ales, d'olfactes, d'espases, caus.  Espantada camina camins en silenci.  Oblidant les estàtues de sal de les cantonades, les dones mortes dels arbres, els pous eixuts de la seva veu aguda.  I tremola.

La vida, aquesta.  S'atura a descansar al costat de les portes i oblida innecessàriament contrassenyes, imprescindibles per fer-se petita i travessar parets esbornegades de goteres d'ales abatuts.

La vida, aquesta.  Sonora i esgotada s'ensorra en fosses de runes dibuixades amb paletes de colors de fusta.  I busca un estel mort on amagar-hi el cor abans d'anar-se'n.  Suspicaç davant l'endarreriment i la memòria.  Gèlida davant els laments seductors.  Petita al davant de les pells exposades en els racons de les ribes dels mars que recorda.  Nostàlgica sucumbeix davant la seva pròpia por.  
La vida, aquesta.  Asseguda, reposa i espera, amb els seus ulls de punyal clavats a terra, ansiosa, atenta.  Buscant qualsevol núvol que l'estimi, l'amagui, la protegeixi.  I sospira, cansada i ja adormida, davant d'imatges que comença a fer de pedra.  Sommiant un petó, un sol petó, una gruta sencera de bellesa.

Lolita Bosch, Elisa Kiseljak

batec

.

Bernard Giraudeau

Les hommes à terre

hibernare

.

.