.
Sic volo et sic iubeo
.
Sit pro ratione voluntas
.
Decimus Iunius Iuvenalis
55 - 138 d. C.
dissabte, 7 de novembre del 2009
dijous, 5 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
diumenge, 1 de novembre del 2009
dimarts, 27 d’octubre del 2009
divendres, 23 d’octubre del 2009
Paraules carícia - Sapore di te
.
Sapore di sale, sapore di mare
Che hai sulla pelle che hai sulle labbra
Quando esci dall acqua e ti vieni a sdraiare
Vicino a me, vicino a me
Sapore di sale, sapore di mare
Un gusto un po´amaro di cose perdute,
Di cose lasciate lontano da noi
Dove il mondo è diverso, diverso a qui.
Il tempo nei giorni che passano pigri
E lasciano in bocca il gusto del sale,
Ti butti dall acqua e mi lasci a guardarti
E rimango da solo nella sabbia e sulla sole.
Poi torni vicino e ti lasci cadere
Così nella sabbia e nelle mie braccia
E mentre ti bacio sapore di sale,
Sapore di mare, sapore di te
Gino Paoli
Sapore di sale, sapore di mare
Che hai sulla pelle che hai sulle labbra
Quando esci dall acqua e ti vieni a sdraiare
Vicino a me, vicino a me
Sapore di sale, sapore di mare
Un gusto un po´amaro di cose perdute,
Di cose lasciate lontano da noi
Dove il mondo è diverso, diverso a qui.
Il tempo nei giorni che passano pigri
E lasciano in bocca il gusto del sale,
Ti butti dall acqua e mi lasci a guardarti
E rimango da solo nella sabbia e sulla sole.
Poi torni vicino e ti lasci cadere
Così nella sabbia e nelle mie braccia
E mentre ti bacio sapore di sale,
Sapore di mare, sapore di te
Gino Paoli
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Tal vez...
Tal vez poseéis, don Juan,
un misterioso amuleto,
que a vos me atrae en secreto
como irresistible imán.
Tal vez Satán puso en vos
su vista fascinadora,
su palabra seductora
y el amor que negó a Dios.
su vista fascinadora,
su palabra seductora
y el amor que negó a Dios.
¿Y qué he de hacer, ¡ay de mí!,
sino caer en vuestros brazos,
si el corazón en pedazos
me vais robando de aquí?
No, don Juan; en poder mío
resistirte no está ya;
yo voy a ti, como va
sorbido al mar ese río.
.
Don Juan Tenorio - J.Zorrilla
dijous, 15 d’octubre del 2009
Divuitena Estació - Crisàlide
.
Desitjo les espines de ses roses
i davallar la creu sota els seus ulls
éssent crisàlide als seus peus...
dimarts, 13 d’octubre del 2009
dimecres, 7 d’octubre del 2009
dimarts, 6 d’octubre del 2009
dilluns, 5 d’octubre del 2009
dijous, 1 d’octubre del 2009
La bruixa enamorada
¿On és el llorer? Porta'l, Testilí. ¿On són els filtres? Corona la copa amb fina llana de color de púrpura; vull fetillar aquest home, el meu amor, que em tracta amb tanta rudesa, aquest home que, de dotze dies ençà, no s'ha acostat a casa, ni s'ha dignat assabentar-se de si sóc viva o morta, i ni tan sols ha vingut a trucar, el cruel, al meu portal. No hi ha dubte! Eros i Afrodita s'han endut cap a una altra banda el seu cor versàtil.
Demà m'arribaré a la palestra de Timaget, per veure'l, i li diré a la cara el mal que em fa. Ara, però, amb els meus eixarms el fetillaré. Lluna, brilla amb un vell esclat! A tu, deessa, dirigiré en veu baixa la meva preguera; a tu i a la subterrània Hècate, que fins i tot els gossos omple de basarda en passar per entremig dels sepulcres dels morts i de la sang negra. Salut, Hècate paorosa! Concedeix-me fins a la fi la teva ajuda, i fes que les meves metzines tinguin tanta eficàcia com les de Circe, les de Medea o les de la rossa Perimeda.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
De primer es crema la farina al foc. De pressa, Testilí, escampa-la. Dissortada! ¿On tens el cap? ¿És que tu també et rius de mi, fastigosa? Escampa-la i digues ensems: "Escampo els ossos de Delfis".
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Delfis em causa penes. Doncs jo, a la intenció de Delfis, cremo aquest llorer. I així com ell ha espetegat amb força en acostar-hi la flama, i ha pres ràpidament, sense deixar ni mica de cendra, així Delfis consumeixi també la seva carn dins la flama.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Així com jo faig fondre, amb l'ajuda d'un déu, aquesta cera, així mateix es fongui d'amor a l'instant el mindi Delfis. I així com aquest disc d'aram giravolta sense conhort sota l'impuls d'Afrodita, així mateix ell giravolti, esmaperdut, davant la meva porta.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Ara cremaré el segó. I tu, Àrtemis, que pots remoure les portes incommovibles de l'Hades, i si quelcom hi ha encara de més dur... Testilí, els gossos lladren per la vila! La deessa és a la cruïlla. Cuita, fes ressonar l'aram!
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Guaita: la mar s'aquieta i s'aquieten els vents. Però, dins el pit no s'aquieta mai la meva pena. Tota jo m'abruso d'amor per aquest home que, en lloc de fer-me la seva esposa, m'ha robat la innocència i m'ha omplert de vergonya.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Tres vegades buido la copa i tres vegades pronuncio, senyora, aquest conjur: Sigui un home o una dona qui jeu al seu costat, que s'oblidi de Delfis tan pregonament com, segons conten, s'oblidà Teseu d'Ariadna, la trena-bonica, a l'illa de Naxos.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
L'hipomanès és una planta que creix al país dels Arcadis; sota els seus efectes, les pollines i les ràpides eugues corren com folles per les carenes. Així veig jo Delfis llançar-se com un foll cap a casa meva, en eixir de la il·lustre palestra.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Delfis ha perdut aquesta franja del seu mantell; en faig bocins i els llenço a la flama abrusadora. Ai las! Eros funest ¿per què, arrapat a la meva pell com una sangonella d'aiguamoll, em xucles tota la meva sang fosca?
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Trinxaré una salamandra, en faré un beuratge i l'hi faré portar. Testilí, ara tu pren aquestes herbes i vés a fregar amb elles el seu llindar mentre és encara de nit [hi tinc el cor lligat, però a ell, de mi, tant se li'n dóna], i digues tot escopint: "Frego els ossos de Delfis".
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
I ara que ja estic sola, per a plorar el meu amor, ¿des de quin moment ho de fer? ¿Per on cal començar? ¿Qui fou la causa de la meva dissort? Havia vingut a casa la filla d'Eubul, Anaxó, portacistella de la processó al bosc sagrat d'Àrtemis. Aquell dia al seu costat desfilaven moltes feres, i entre elles, una lleona.
Escolta com nasqué el meu amor, missenyora la Lluna.
La tràcia, la difunta dida de Teumàridas, i veïna meva, em demanà amb insistència d'anar a veure la festa. Jo, infeliç de mi, vaig acceptar de fer-li companyia amb un vestit de lli blanc, i embolcallada amb el mantell de Clearista.
Escolta com nasqué el meu amor, missenyora la Lluna.
Era ja a mig camí, prop d'on cau el mas de Licó, quan veig venir plegats Delfis i Eudàmip. Llur barba era més rossa que el galdiró florit; llur pit, més lluent que el teu disc, oh Lluna! Car havien deixat feia poc els nobles exercicis del gimnàs.
Escolta com nasqué el meu amor, missenyora la Lluna.
Veure'l i esdevenir folla, i sentir abrandat el meu cor, ai las!, fou tot u. Els colors se'm fongueren, i ja no vaig poder veure res més de la festa. Ni tan sols puc saber com vaig tornar a casa: atuïda per una febre que em corsecava, vaig jeure deu dies i deu nits senceres.
Demà m'arribaré a la palestra de Timaget, per veure'l, i li diré a la cara el mal que em fa. Ara, però, amb els meus eixarms el fetillaré. Lluna, brilla amb un vell esclat! A tu, deessa, dirigiré en veu baixa la meva preguera; a tu i a la subterrània Hècate, que fins i tot els gossos omple de basarda en passar per entremig dels sepulcres dels morts i de la sang negra. Salut, Hècate paorosa! Concedeix-me fins a la fi la teva ajuda, i fes que les meves metzines tinguin tanta eficàcia com les de Circe, les de Medea o les de la rossa Perimeda.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
De primer es crema la farina al foc. De pressa, Testilí, escampa-la. Dissortada! ¿On tens el cap? ¿És que tu també et rius de mi, fastigosa? Escampa-la i digues ensems: "Escampo els ossos de Delfis".
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Delfis em causa penes. Doncs jo, a la intenció de Delfis, cremo aquest llorer. I així com ell ha espetegat amb força en acostar-hi la flama, i ha pres ràpidament, sense deixar ni mica de cendra, així Delfis consumeixi també la seva carn dins la flama.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Així com jo faig fondre, amb l'ajuda d'un déu, aquesta cera, així mateix es fongui d'amor a l'instant el mindi Delfis. I així com aquest disc d'aram giravolta sense conhort sota l'impuls d'Afrodita, així mateix ell giravolti, esmaperdut, davant la meva porta.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Ara cremaré el segó. I tu, Àrtemis, que pots remoure les portes incommovibles de l'Hades, i si quelcom hi ha encara de més dur... Testilí, els gossos lladren per la vila! La deessa és a la cruïlla. Cuita, fes ressonar l'aram!
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Guaita: la mar s'aquieta i s'aquieten els vents. Però, dins el pit no s'aquieta mai la meva pena. Tota jo m'abruso d'amor per aquest home que, en lloc de fer-me la seva esposa, m'ha robat la innocència i m'ha omplert de vergonya.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Tres vegades buido la copa i tres vegades pronuncio, senyora, aquest conjur: Sigui un home o una dona qui jeu al seu costat, que s'oblidi de Delfis tan pregonament com, segons conten, s'oblidà Teseu d'Ariadna, la trena-bonica, a l'illa de Naxos.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
L'hipomanès és una planta que creix al país dels Arcadis; sota els seus efectes, les pollines i les ràpides eugues corren com folles per les carenes. Així veig jo Delfis llançar-se com un foll cap a casa meva, en eixir de la il·lustre palestra.
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Delfis ha perdut aquesta franja del seu mantell; en faig bocins i els llenço a la flama abrusadora. Ai las! Eros funest ¿per què, arrapat a la meva pell com una sangonella d'aiguamoll, em xucles tota la meva sang fosca?
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
Trinxaré una salamandra, en faré un beuratge i l'hi faré portar. Testilí, ara tu pren aquestes herbes i vés a fregar amb elles el seu llindar mentre és encara de nit [hi tinc el cor lligat, però a ell, de mi, tant se li'n dóna], i digues tot escopint: "Frego els ossos de Delfis".
Iunx, atreu cap a casa meva aquest home.
I ara que ja estic sola, per a plorar el meu amor, ¿des de quin moment ho de fer? ¿Per on cal començar? ¿Qui fou la causa de la meva dissort? Havia vingut a casa la filla d'Eubul, Anaxó, portacistella de la processó al bosc sagrat d'Àrtemis. Aquell dia al seu costat desfilaven moltes feres, i entre elles, una lleona.
Escolta com nasqué el meu amor, missenyora la Lluna.
La tràcia, la difunta dida de Teumàridas, i veïna meva, em demanà amb insistència d'anar a veure la festa. Jo, infeliç de mi, vaig acceptar de fer-li companyia amb un vestit de lli blanc, i embolcallada amb el mantell de Clearista.
Escolta com nasqué el meu amor, missenyora la Lluna.
Era ja a mig camí, prop d'on cau el mas de Licó, quan veig venir plegats Delfis i Eudàmip. Llur barba era més rossa que el galdiró florit; llur pit, més lluent que el teu disc, oh Lluna! Car havien deixat feia poc els nobles exercicis del gimnàs.
Escolta com nasqué el meu amor, missenyora la Lluna.
Veure'l i esdevenir folla, i sentir abrandat el meu cor, ai las!, fou tot u. Els colors se'm fongueren, i ja no vaig poder veure res més de la festa. Ni tan sols puc saber com vaig tornar a casa: atuïda per una febre que em corsecava, vaig jeure deu dies i deu nits senceres.
Teòcrit
dimarts, 29 de setembre del 2009
Filer à l'anglaise
"Quizás la mayor preparación para sobrellevar la vida fuera aprender el arte de romper con todo lo que nos resulta atractivo o nos parece imprescindible...convertirse en un perito de las despedidas."
E. Vila-Matas - EL viaje de lo vertical
diumenge, 27 de setembre del 2009
diumenge, 20 de setembre del 2009
el Pensador
"Quan el Pensador se'n va anar vaig quedar commocionada (...). Vaig quedar-me en estat de pèrdua, de mancança, de dolor, de mort. El Pensador era el meu secret i havia de continuar la meva vida pública sense que els altres el descobrissin. Quan el Pensador se'n va anar (...) vaig construir-me una tomba que vaig deixar oblidada dins el meu cor. Havia de protegir-me. I ho vaig fer amb la meva pròpia mort. (...) Era fàcil ocultar la meva vida paral·lela quan era amb ell. La no-vida paral·lela sense ell era més difícil. Però ho havia de fer. Vaig viure mesos i mesos com els morts vivents (...). Em passejava per la meva vida buida de vida. Em despertava, dormia, somreia, parlava, reia, treballava, viatjava i em trobava amb els altres. Duia a terme les meves obligacions privades i públiques tot observant els meus dots d'actriu. Ho feia tot amb una capacitat de desdoblament que ignorava que tenia (...). Havia d'armar-me amb la innocència de la mentida per sobreviure. Un dia, amb la ferida sedada pel pas del temps, vaig sentir una sotragada, com si un llamp em caigués a sobre, quan (...). Anys després de la partida del Pensador vaig comprendre que tots tenim un pensador o una pensadora, o potser més, que ens espera en un indret o un altre d'aquest món per revelar-nos a nosaltres mateixos, per fer-nos descobrir les nostres pròpies capacitats i avançar en els laberints del nostre ésser. Anys després de la partida del Pensador vaig comprendre que tots tenim un pensador que ens espera en un moment determinat de la nostra vida, en un dels seus camins. Potser el perdem, amb un mot, amb un sacseig d'espatlles, amb un viatge ajornat, amb una justificació confusa, amb una estúpida por històrica, amb les regles d'un joc que ens sotmet a les seves lleis. Hi ha qui viu i mor sense trobar mai aquest Altre fonamental que li obre les portes tancades al món. (...) Hi ha qui viu i mor sense conèixer el camí del seu cos ni el dels cossos dels altres. (...) Conscient de tot el que m'ha donat, li he estat profundament agraïda. (...) Anys després de la partida del Pensador, he deixat d'oposar resistència (...). Anys després de la partida del Pensador m'ha tornat a la memòria el vers del poeta alemany que ell sempre em recitava: Déu va crear l'home igual que la mar va crear els continents, retirant-se. Es va retirar, potser, perquè fos creada jo?" -Salwa Al Neimi -
divendres, 18 de setembre del 2009
Dissetena Estació - Tantum ergo
Tantum ergo sacramentum
Veneremur cernui:
(...)
Praestet fides supplementum
Sensuum defectui.
dijous, 17 de setembre del 2009
exili
Deixaré el meu mar per Tu,
serà un amant furtiu d'hores consol i pluja
Tu seràs el sol més primavera
la tardor sóc jo
dona d'aigua en trànsit-exili.
Retornaré a l'úter del penya-segat
quan em perdi dins meu
perque Ariadna ha dimitit
i el Minotaure somriu
terra endins.
.
dimecres, 9 de setembre del 2009
Setzena Estació - Istud agas
cahier bleu
Fac me tibi semper magis credere
in te spem habere
te diligere
Tibi se cor meum totum subicit
dimecres, 2 de setembre del 2009
Raval de mar
Deixo el meu mar
per buscar una llar
i duc un bressol
ple d'incertesa.
ple d'incertesa.
.
M'aculls sabent-me
i em dones la benvinguda
com potser un dia
m'acomiadaràs.
.
La lluna m'ha dit
que a la teva falda
els diables ballen
i els desitjos callen.
.
Guarda'm el secret
més bonic que tinc
de tot mal presagi
i acotxa'l fluixet.
.
I si un dia vinc
ens direm adéu
i et faré l'ullet
per la sort que tinc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_vajaNKZLPAR0GpRoh1kQj8VgUA_rNLJjwvqfxPorXtTfBfA3N_kvNTCJJmV9cNNppt5zzWtKVB1Pa75DH46pTUgOC4IEuLGW8fI2urhSk=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
