L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Volo ut sis

.
Vull que siguis
el que ets
.
Publicat per the silver blue sea a les 23:25

2 comentaris:

Striper ha dit...

Si cal ser lo que som.

8 d’octubre del 2009, a les 7:21
Albanta ha dit...

Magnífica foto i magnífica l'intenció de la frase. Diu tant en tant poques paraules!!
Un petó

13 d’octubre del 2009, a les 18:58

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)