.
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dimarts, 5 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Sometimes I believe in fate
But the chances we create
Always seem to ring more true...
ostres és preciosa la cançó!
Sí que és preciosa, i la lentitud del vaixell... molt bonic.
Acabo de col·laborar a Itineràncies amb un poema de barques i mira, aquí comença així...
Un misteri, fa temps que a la meva barra, el teu blog no s'actualitza, ara miraré què passa! Un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada