L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
A espera de viver ao lado teu...
4 comentaris:
Una cançó encisadora! em té robat el cor!
Bona revetlla, màgica de paraules i sensacions.
Aquesta cançó m'encanta. Gràcies.
Te'n vas a passar l'estiu a Brasil o te n'hi vas a viure? Les dues opcions em semblen envejables.
Publica un comentari a l'entrada