L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Encara és de nit
.
Encara és de nita l'hemisferi dels teus ullsHabito la fina líniade ta voluntatDegota el desigsobre el mar de sedaEncara és de nita les puntes de tes ditsMon cor lliscales ones de ta pellCom un gatarraulida en ta miradaEncara és de niti el sol ja ens besa
8 comentaris:
Una preciositat de poema!
M'agrada... i molt!! Felicitats! ;)
molt maco i de una gran sensibilitat, com sempre
petonets
et dic el mateix! bon poema i m'agrada!
Encara és de nit
la lluna ens abraça
miram sense ulleres
només les diòptries del cor...
Encara és de nit
no tinc son, al coixí
només hi tinc somnis
desvetllats per
la teva carícia...
Encara és de nit
i els llavis resten orfes
com si mai no
els haguessis vist...
Tinc set d'aigua de lluna,
però tu no em portes
ni sol ni lluna...
Em perdonaràs la meva interpretació del teu poema, està fet de bon cor sense voler incordiar...
Des del far...
onatge
Em sap greu molestar-te però allà on he escrit "miram" si ho vols canviar hauria de dir "mira'm", coses humanes. Gràcies.
onatge
tan subtil com bell.
A mi també m'agrada molt, emoicona i fa sentir intensament.
Publica un comentari a l'entrada