L'altra cara de la lluna: i te'm perderes en la pluja...

dilluns, 3 de maig del 2010

i te'm perderes en la pluja...

.

Dits

Lleugera, s'iniciava

la pluja d'una nit.

Lleugers, es confiaven

els teus dits entre els meus dits.

Un instant menut d’adéu.

Oh, només per dos dies.

Em somreies a través

del llagrimeig que plovia

damunt el teu abric de cuir.

Tremolor dels bruscos túnels

per on te'm perds: cor confús,

aquesta nit faig engrunes

amb la traça del record

que tinc als dits. Buits dos dies,

van prémer l'ombra del toc

dels teus dits, quan te'm perdies.

Gabriel Ferrater, 1966

6 comentaris:

Joana ha dit...: Preciós! I avui plou :)
Petons Silver!; 3 de maig del 2010, a les 19:37
Carme Rosanas ha dit...: No coneixia aquest poema, és molt bonic i adequat a aquesta nit plujosa.; 3 de maig del 2010, a les 23:21
El veí de dalt ha dit...: Toc, toc...; 3 de maig del 2010, a les 23:51
Elfreelang ha dit...: Plas plas plas ( són aplaudiments); 4 de maig del 2010, a les 0:14
el paseante ha dit...: Mirant aquestes fotografies, dos dies es poden fer molt llargs.; 7 de maig del 2010, a les 0:42
David ha dit...: És un dels poemes més bells de Ferrater, molt bona tria! Salutacions.; 14 de maig del 2010, a les 22:51

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)