Amarcord...

.

una barana a l'alçada del nas
forjats flanquejant les galtes
els ulls passegen carrer avall
una adreça apresa de memòria
comptar graons fins al tercer
les puntes dels dits sobre el guix
resseguint garlandes de flors
en la penombra d'un sostre-cel
tan alt que hi presentia estels
tan blanc com una albada
entrellum la llar encalmada
nostàlgia de les hores carícia
de paraules-bes de la infància
intuïr el món des d'un balcó
un jardí secret en un terrat
de jocs de tarda assolellada
i entre els geranis gripaus
enyoren petons de conte
abandonar el paradís un maig
naufragant en un pis nou
massa ple de futurs arreu
guardant al cor sensacions
d'aquella llar-úter-passat
d'aquells dibuixos al terra
que els dits redibuixaven
en la lentitud del fer-se gran
apàtrida a cinc anys
sempre més nòmada
de tots els cors i les llars
habitats des de l'enyor
d'aquella presència bes
la fredor a galta i galta
i mirar el món carrer avall
des de l'àmpit de la infància
que ho té tot per encetar
i no deixa d'enyorar
un mar de rajoletes
i una barana

.