L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Dermo-memòria
.
Recuerda, cuerpo, no sólo cuánto fuiste amado,
no solamente en qué lechos estuviste,
sino también aquellos deseos de ti
que en otros ojos viste brillar
y temblaron en otras voces -y que humilló
la suerte.
Kavafis
5 comentaris:
recorda cos....ai no sé... ara tinc el dolç conflicte de no saber si trobo més belles les paraules de Kavafis, la imatge que has posat o la música que les acompanya!
Unes paraules plenes de veritat i bellesa.
Ahora que todos ellos son cosa del pasado
casi parece como si hubieras satisfecho
aquellos deseos -cómo ardían, recuerda, en los ojos que te contemplaban;
cómo temblaban por ti, en las voces, recuerda, cuerpo.
Em quedo amb les paraules i amb tot el seu significat!
Gràcies Silver i bona setmana!
Sempre ens quedem amb allò que va poder ser, i no va succeïr. Hi somiem, com estaues.
Publica un comentari a l'entrada