L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 17 de setembre del 2009

exili


Deixaré el meu mar per Tu,

serà un amant furtiu d'hores consol i pluja

Tu seràs el sol més primavera

la tardor sóc jo

dona d'aigua en trànsit-exili.

Retornaré a l'úter del penya-segat

quan em perdi dins meu

perque Ariadna ha dimitit

i el Minotaure somriu

terra endins.

.

4 comentaris:

Striper ha dit...

Crec que sera un exili desitjat i ple de somriures.

Albanta ha dit...

Espere que passe aviat aquest exili.
Un petó Mar...

Cesc Ginesta ha dit...

Molt bé!! dona d'aigua....

desprès d'aquest exili forçat desitjo retrovar-nos desprès de collir el blat.....

El veí de dalt ha dit...

El Minotaure és tossut i indefugible, Ariadna.