tu vois, je n'ai pas oublié
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
diumenge, 27 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
un petó ben tendre per a tu i el teu tendre record
Bon jour mon petir cheri. Boisons.
...pas encore? Moi, non plus.
Publica un comentari a l'entrada