L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Promesa
Te doy un beso
por cada flor
de esquina a esquina...
6 comentaris:
voldria que sempre fos primavera per tal que no faltessin flors.
Doncs ja està prou clar com se l'estima!
Tan que fins hi tot, fa una miqueta de "por", potser és que encara no havia fet el tomb per aquest carrer. ;)
Preciosa la fotografia, l'has feta tu?
Un petó.
ostres!!
no te prives de res!
Precios detall, gràcies!
Quin raconet més maco. Perfecte per fer-se petons.
Si, pero.. si us plau .. que els petons seguin ad líbitum ....
Publica un comentari a l'entrada