.
... i la moldejà d'argila i li va donar forma,
li atorgà el seu senyidor
i una mentida nià al seu pit.
Temps enllà, ella obrí la capsa
i només hi restà l'esperança.
.
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata...
.
Foll d'una sola metzina...
.
2 comentaris:
La clau de l'esperança la tens tu?
És maco el poema. I també la composició que n'has fet.
Publica un comentari a l'entrada