Sento ma pell
lletrejar tes paraules
lletania fosca de versos apòcrifs
que invoca el trànsit
del desig més cert
arran del capvespre
res em manca
ni espai ni temps
present intens
esguard silent
i em miro en l'espill dels teus ulls
sense por de reconèixer-hi
la meva ànima nua
i devota a vós.
7 comentaris:
Caricia... es el que em surt.
Mai no s'és tan lliure com en el lliurament.
primer que tot una abraçada
després informar-te que Té la mà Maria
ha creat un altre blog anomenat:
http://trucadors.blogspot.com
sobre el trucadors de porta (picaportes)
que et vas troban a llarg del viatges i
la seva artesenia, si pots dona-li un
cop d'ull, gràcies.
Té
I què escriu en la teva pell? I què dibuixes en els seus ulls?
Nihil obstat. :-)
Quina sort té l'amo de les teves paraules!
preciós, sentiment pur, que duri...
Publica un comentari a l'entrada