L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Teva
.
Sota els teus ulls
sóc promesa dolça
esclat en flor
mira'm...
a les teves màns
sóc calze profà
anyell i do
pren-me...
.
6 comentaris:
Es desperten els sentits???
;-D
Meva? Suposo que seva que farem un peto bonica.
Sempre les paraules justes. les que desperten algun sentiment..
La primavera a la cantonada!
Bon cap de setmana Silver!
No, que si t'arrenco, et marciràs, i estàs preciosa, en aquest pom de flors oloroses i dolces....
S'acosta la primavera i encara et deixes portar més per els sentiments si es possible, eh??
Un petonas reina!!!
Breu i sec. Directe al sentiment, com un cop de puny. M'ha agradat.
Publica un comentari a l'entrada