il pleut...

T'estimo en despertar i en adormir-me, t'estimo en respirar i en tancar els ulls, t'estimo en enyorar-te i en tenir-te, t'estimo a totes hores, minuts, segons... T'estimo quan t'imagino feliç, serè, tranquil, i t'estimo quan estàs espantat, nerviós i trist. T'estimo quan et noto a prop i quan et sé lluny. T'estimo si et penso i també mentre només et tinc a l'inconscient. T'estimo per atzar i premeditadament. T'estimo amb un amor adolescent que m'agradaria fer créixer, madurar, fer serè. T'estimo des de potser abans de trobar-te. T'estimo des de molt endins i fins a molt enfora, de l'ànima a la pell, del fons dels ulls a les puntes dels dits. T'estimo en present d'indicatiu i en tota la resta de temps verbals. T'estimo sense paraules. T'estimo sense dubtes, sense por, sense baluards. T'estimo... All the rest is silence.