L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 20 d’abril del 2008

De primavera efímera i plaers minúsculs

Existeix un plaer que pertany quasibé exclusivament a l'àmbit mental. I l'experimento amb certa freqüència quan toco amb les puntes dels dits aquella sensació audaç i brillant de l'efímer, sublim, bell... Una sinapsi perfecta, que diria un neuròleg: quan dues neurones de ramals pròxims, però independents, aconsegueixen connectar-se, creant un pont entre elles i experimentant quelcom nou, ple i estimulant, deixant-nos tastar per uns instants el més efímer de tots els plaers possibles. És una descàrrega que ens trasbalsa de cap a peus i que s'esvaeix com per art d'encanteri. Apareix súbitament, esquiu i fugisser. Potser tot plegat sona massa intel·lectual i per descomptat que el plaer té altres dimensions més físiques, lúdiques, relacionades amb els nostres sentits; però res a veure amb el que la ment ens regala, si vol i quan vol.
Heu pensat alguna vegada en el ritual que acompanya a qualsevol plaer? Imagino que ens passa a tots, que en aquest cúmul d'actes cerimoniosos, ordenats, i que envolta tot allò que ens agrada i del que gaudim de veritat, trobem el veritable plaer.
Un amant del bon vi mai obrirà una ampolla i en beurà immediatament en un got qualsevol, així de sobte. Es recrearà en l'etiqueta, llegint-la atentament, admirarà l'estètica del continent anticipant-se al plaer del contingut; realitzarà moviments precisos en destapar l'ampolla, tindrà la paciència d'esperar que el vi s'atemperi, l'escanciarà en una copa apropiada, impecable i diàfana; aspirarà el seu aroma i n'apreciarà el color. Tot plegat explotarà al seu paladar i n'intentarà endevinar cada sensació, saber-la, conèixer-ne els com i els perquè, en una anàlisi i una síntesi perfecta. Un plaer total i absolut. Una sensació sublim i irrepetible. Efímera i mortal.
I tot serà en gran mesura gràcies a la ment. Per que ha estat a causa de la conciència de la brevetat que hem inventat el ritual. Una cerimonia mental destinada a glorificar la fugacitat i a voler-la eterna. I el mateix passa amb qualsevol altre plaer sensorial. El plaer es recrea al pensament molt abans de ser una realitat, en un preàmbul meravellós que sedueix i ens sedueix i que vol allargar el que sabem del cert que és efímer. Així, en l'abans radica la intensitat del desig que és proporcional en tot cas a la capacitat d'anticipació i evocació ritual del plaer.
I ara només podria dir allò de... Uhmmm

5 comentaris:

Robertinhos ha dit...

i has dit el vi, però també pot ser una bona tableta de xocol·lata negra, o anar despullant el cos d'una noia, o destapar el cd que t'acabes de comprar...

Striper ha dit...

Jo crec que el plaer el podem aconseguir de moltes maneras una descobrint coses noves.

El veí de dalt ha dit...

Les coses, a poc a poc i amb bona lletra...

Jesús M. Tibau ha dit...

El millor de tot és el preambul que precedeix el plaer.

zel ha dit...

O un bon llibre, o una foto preciosa...qualsevol efímer s'ha de gaudir en la constant convicció que és fugisser...