el meu secret més bonic

De com n'és de deliciós pensar-te en soledat...

Por

del miratge dels teus ulls

en mi

de sentir el Tot

del pathos

d'enyorar un Mai

de pensar-te

d'un silenci ple... de tu

de ta absència

de no entendre't

ni saber-me

de la pressa, i

les promeses

de la quotidianitat

que ens engoleix

dels instants eterns

de respirar-te

de ser lluny tot estant a tocar

de sentir-te a tocar tot estant lluny

de viatjar en ta pell

de perdre'm

del teu somriure

que em besa l'ànima

de res

i

saps?

quan la mar se m'endú les pors

només queda

el meu secret més bonic...

Tu