.
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
diumenge, 28 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Uff, aquesta cançó em fa venir ganes de plorar. Em fa recordad mon pare.
Feia molt de temps que no l'escoltava...
Un petó
Jacques Brel toutjours in coer...
Qui me fera capitaine...belle paroles
Escolta aquesta si et ve de gust...
http://www.goear.com/listen/9fafb85/el-pi-de-formentor---%5Bautor:-miquel-costa-i-llobera%5D-maria-del-mar-bonet
:)
Era bo Jacques Brel. Feia temps que no l'escoltava.
Publica un comentari a l'entrada