L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 4 d’abril de 2010

Dermo-memòria

.


Recuerda, cuerpo, no sólo cuánto fuiste amado,
no solamente en qué lechos estuviste,
sino también aquellos deseos de ti
que en otros ojos viste brillar
y temblaron en otras voces -y que humilló
la suerte.


Kavafis

5 comentaris:

Elvira FR ha dit...

recorda cos....ai no sé... ara tinc el dolç conflicte de no saber si trobo més belles les paraules de Kavafis, la imatge que has posat o la música que les acompanya!

Striper ha dit...

Unes paraules plenes de veritat i bellesa.

CRYPTO ha dit...

Ahora que todos ellos son cosa del pasado
casi parece como si hubieras satisfecho
aquellos deseos -cómo ardían, recuerda, en los ojos que te contemplaban;
cómo temblaban por ti, en las voces, recuerda, cuerpo.

Joana ha dit...

Em quedo amb les paraules i amb tot el seu significat!
Gràcies Silver i bona setmana!

el paseante ha dit...

Sempre ens quedem amb allò que va poder ser, i no va succeïr. Hi somiem, com estaues.