L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 20 de març de 2010

Solitudine

.


no hi ha enyorança
en la constant presència
de la Voluntat que eixorda
l'ànima que es buida
de sí mateixa per a ser
calze de vostre desig

10 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Bellíssim!

Striper ha dit...

belisimo!!! Petonet!!

Albanta ha dit...

Aquesta imatge dona serenor... Preciosa!!

El veí de dalt ha dit...

Encara m'enyores...?

sargantana ha dit...

precios tot plegat
una abraçada

Joana ha dit...

Hi ha un deix de perseverància en aquests versos... preciosos Silver!
bon capde!

joanfer ha dit...

M'afegeixo als comentaris previs. Preciosa foto i encara més bonics els versos... ;)

- assumpta - ha dit...

Preciós!!!

onatge ha dit...

Potser no hi ha enyorança,
però de vegades en la
prsència hi ha absència...

I els badalls de l'ànima
ressonen en l'eco
del calze buit...

Salut.
onatge

Pradorojo ha dit...

A medida que lo imposible crece
El deseo aumenta...

El mar está rendido a tus pies
y tu? a que te rendiras?...