L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 10 de març de 2010

Sé para Él...

.


Sé para Él su Tierra
y Él será tu Cielo.
Sé para Él un lugar de reposo
y Él será tu morada.
Sé para Él una Esclava fiel
y Él será tu eterno Protector.
No lo ahogues pegándote constantemente a Él,
o Él buscará librarse de la carga de tu peso.
No obstante, no te alejes demasiado tiempo de Él,
de lo contrario, podría olvidarte.
Si viene hacia ti, acércate dulcemente a Él,
pero si se aleja de ti, mantén la distancia.
Pon siempre la máxima atención
a los orificios de su nariz y a sus orejas y ojos,
para que Él nunca huela más
que el fragante perfume de tu cuerpo y tu deseo,
nunca escuche de tus labios más
que cosas agradables y buenas noticias
y nunca jamás vea en ti nada
que no sea tu belleza consagrada a su placer.

Al-Ghazali
Poeta àrab
s. XI

6 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Els poetes antics, un poeta àrab en aquest cas ens porta mots bells ....consells per parelles ....em recorda de lluny els consells d'Ovidio i la seva Ars amatòria....no "agobiar" a l'altre, mantenir la distància.. ara bé...des del punt de vista actual per mi són sobreres i no tan belles les següents paraules: esclava fiel, eterno protector, tu belleza consagrada a su placer....Però per ser del segle XI potser és massa demanar...

Striper ha dit...

Precioos poema , de filosofia arab.

joanfer ha dit...

Bonic poema. M'ha fet pensar en una conversa que vaig tenir un dia amb una alumna meva que em preguntava sobre l'amor. Li vaig explicar que l'amor és com un ocell a les teves mans. Si l'apretes, l'ofegaràs. Si deixes la mà massa oberta, algun dia volarà. Has de trobar el terme mig. Agafar-lo tendrement de forma que es trobi tan bé, que no vulgui marxar mai... ;)

El veí de dalt ha dit...

Aquest "ÉL" del poeta àrab es referia a un "rentaplats", no?

- assumpta - ha dit...

Preciós Silver!
No el coneixia i ha estat un tresor trobar-lo.

La imatge és teva? bé, tan és. La trobo molt bonica i encertada per a acompanyar aquest magnífic poema.

Petons i bona setmana!

el paseante ha dit...

Els gats són així. No els canviarem.