L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 14 de setembre del 2008

Què tinc, Dr.?



Simptomatologia: Insomni, inapetència, eufòria, sensació de felicitat extrema, dificultat de concentració i uns estranys éssers revolotejant en la radiografia que s'adjunta i que altrament acostumen a ser freqüents en aquests casos i no són excessivament preocupants, excepte per les pessigolles que causen en els afectats.

Diagnòstic: enamorament en grau III, letal i crònic.

Tractament: una dosi diària de carinyets, cançons d'amor a discreció, poesia tres cops al dia, passejar vora el mar cada vespre, i controlar els efectes de l'enyor i del desig convenientment, sota la supervisió d'un facultatiu addient.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Tambe et puja la bilurribina?

Jesús M. Tibau ha dit...

tots hem patit d'aquest mal

assumpta ha dit...

... que no et recepti res el metge !!! que no hi ha cap medecina que ho curi. Res millor que passar-ho lentament, preferentment amb "repòs" al llit i tal com dius ... amb dossis extremes de mimitos i petonets. assumpta.

Albanta ha dit...

I qui no vol atrapar aquesta malaltia??

El veí de dalt ha dit...

Et pujo el termòmetre?

Eli ha dit...

La malaltia més maca del món mundial!!!
Vinga a disfrutar d'aquesta sensació tant meravellosa!!!
;-)

Anònim ha dit...

Hola bonica, vols dir que això es una malaltia, això em sona a autodianòstic, jajaja... si haguessis anat al metge t´hauria dit que et duri molt de temps i que disfrutis els simptomes, jajaja... més que malatia jo em penso que es un plaer, i que contra més duri millor...
a veure si m´el encomanes...
Petons bonica.
Àlex.

Jo Mateixa ha dit...

Uaaaaaaaaa, quina plorera nena, i es que el Contigo es tan màgic, es la meva cançó i la del Hatim i buenu, llegir-te i escoltar-la m'ha fet recordar lo molt que me l'estimo, lo molt enamorada que n'estic.

Buaaaaa, avui tinc el dia tontu, ja m'ho veig a venir, la plorera es constant....cuca, gaudiex d'aquest amor que sents, de la felicitat, de les papallones interiors, gaudeix de la vida tant com puguis.

Un petonas ben gran!!!!!

Joana ha dit...

I el facultatiu ... a distància. Que no et recepte cap potinga!
Bonica!!!

Ester ha dit...

jajaja Molt bo