Simptomatologia: Insomni, inapetència, eufòria, sensació de felicitat extrema, dificultat de concentració i uns estranys éssers revolotejant en la radiografia que s'adjunta i que altrament acostumen a ser freqüents en aquests casos i no són excessivament preocupants, excepte per les pessigolles que causen en els afectats.
Diagnòstic: enamorament en grau III, letal i crònic.
Tractament: una dosi diària de carinyets, cançons d'amor a discreció, poesia tres cops al dia, passejar vora el mar cada vespre, i controlar els efectes de l'enyor i del desig convenientment, sota la supervisió d'un facultatiu addient.
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
diumenge, 14 de setembre del 2008
Què tinc, Dr.?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Tambe et puja la bilurribina?
tots hem patit d'aquest mal
... que no et recepti res el metge !!! que no hi ha cap medecina que ho curi. Res millor que passar-ho lentament, preferentment amb "repòs" al llit i tal com dius ... amb dossis extremes de mimitos i petonets. assumpta.
I qui no vol atrapar aquesta malaltia??
Et pujo el termòmetre?
La malaltia més maca del món mundial!!!
Vinga a disfrutar d'aquesta sensació tant meravellosa!!!
;-)
Hola bonica, vols dir que això es una malaltia, això em sona a autodianòstic, jajaja... si haguessis anat al metge t´hauria dit que et duri molt de temps i que disfrutis els simptomes, jajaja... més que malatia jo em penso que es un plaer, i que contra més duri millor...
a veure si m´el encomanes...
Petons bonica.
Àlex.
Uaaaaaaaaa, quina plorera nena, i es que el Contigo es tan màgic, es la meva cançó i la del Hatim i buenu, llegir-te i escoltar-la m'ha fet recordar lo molt que me l'estimo, lo molt enamorada que n'estic.
Buaaaaa, avui tinc el dia tontu, ja m'ho veig a venir, la plorera es constant....cuca, gaudiex d'aquest amor que sents, de la felicitat, de les papallones interiors, gaudeix de la vida tant com puguis.
Un petonas ben gran!!!!!
I el facultatiu ... a distància. Que no et recepte cap potinga!
Bonica!!!
jajaja Molt bo
Publica un comentari a l'entrada