L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 14 de setembre de 2008

Què tinc, Dr.?



Simptomatologia: Insomni, inapetència, eufòria, sensació de felicitat extrema, dificultat de concentració i uns estranys éssers revolotejant en la radiografia que s'adjunta i que altrament acostumen a ser freqüents en aquests casos i no són excessivament preocupants, excepte per les pessigolles que causen en els afectats.

Diagnòstic: enamorament en grau III, letal i crònic.

Tractament: una dosi diària de carinyets, cançons d'amor a discreció, poesia tres cops al dia, passejar vora el mar cada vespre, i controlar els efectes de l'enyor i del desig convenientment, sota la supervisió d'un facultatiu addient.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Tambe et puja la bilurribina?

Jesús M. Tibau ha dit...

tots hem patit d'aquest mal

- assumpta - ha dit...

... que no et recepti res el metge !!! que no hi ha cap medecina que ho curi. Res millor que passar-ho lentament, preferentment amb "repòs" al llit i tal com dius ... amb dossis extremes de mimitos i petonets. assumpta.

Albanta ha dit...

I qui no vol atrapar aquesta malaltia??

El veí de dalt ha dit...

Et pujo el termòmetre?

Eli ha dit...

La malaltia més maca del món mundial!!!
Vinga a disfrutar d'aquesta sensació tant meravellosa!!!
;-)

Anònim ha dit...

Hola bonica, vols dir que això es una malaltia, això em sona a autodianòstic, jajaja... si haguessis anat al metge t´hauria dit que et duri molt de temps i que disfrutis els simptomes, jajaja... més que malatia jo em penso que es un plaer, i que contra més duri millor...
a veure si m´el encomanes...
Petons bonica.
Àlex.

Jo Mateixa ha dit...

Uaaaaaaaaa, quina plorera nena, i es que el Contigo es tan màgic, es la meva cançó i la del Hatim i buenu, llegir-te i escoltar-la m'ha fet recordar lo molt que me l'estimo, lo molt enamorada que n'estic.

Buaaaaa, avui tinc el dia tontu, ja m'ho veig a venir, la plorera es constant....cuca, gaudiex d'aquest amor que sents, de la felicitat, de les papallones interiors, gaudeix de la vida tant com puguis.

Un petonas ben gran!!!!!

Joana ha dit...

I el facultatiu ... a distància. Que no et recepte cap potinga!
Bonica!!!

Bolero ha dit...

jajaja Molt bo