He pujat els graons
pensant-te intens i urgent
passant els dits per la barana
lliscant sobre el forjat
deliciosament fred
com un batec acompassat
pam-pam, pam-pam...
i el silenci dolç del marbre
cremant-me la pell.
Sota l'estora, com sempre
aquella clau que tu i jo sabem
i he entrat, imaginant
que em senties de sota estant
"busca'm i em deixaré trobar"
llegeix-me el pensament
penombra, jazz i olor de vainilla
soroll d'un pany que s'obre
i passes com llepades.
10 comentaris:
Mmmmmm.....increible!!m´ha agradat molt!!!molt suggerent, et fa imaginar,somiar....voler!!
salut!!
Sí, molt suggerent!
Sento la teva emoci,o quant has sentit les passes.
Sovint son pesades les escales de pujar.. però aquestes sabent el que espera.. no ho són pas.. ummm!
Trobo que es un post que tranquilament podria ser eròtic i saps que?? que m'ha encantat :-)
Petonets bonica!!!!
Hosti! Si jo visc en un àtic! No serà que..
http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/05/memededicatories-blogaires-4-un-mar.html
No. No pot ser...
la musica bonissima el relotge va malament
Doncs sí molt suggerent i molt bonic. M'ha agradat conèixer el bloc !
assumpta
preciós, sublim, l'he gaudit lletra a lletra, paraula a paraula...
de la tardor no en parlem, d'acord?
petonets!
Delicat! ;)
Publica un comentari a l'entrada