L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 2 de setembre del 2008

L'àtic

He pujat els graons
pensant-te intens i urgent
passant els dits per la barana
lliscant sobre el forjat
deliciosament fred
com un batec acompassat
pam-pam, pam-pam...
i el silenci dolç del marbre
cremant-me la pell.

Sota l'estora, com sempre
aquella clau que tu i jo sabem
i he entrat, imaginant
que em senties de sota estant
"busca'm i em deixaré trobar"
llegeix-me el pensament
penombra, jazz i olor de vainilla
soroll d'un pany que s'obre
i passes com llepades.


10 comentaris:

Anònim ha dit...

Mmmmmm.....increible!!m´ha agradat molt!!!molt suggerent, et fa imaginar,somiar....voler!!

salut!!

novesflors ha dit...

Sí, molt suggerent!

Striper ha dit...

Sento la teva emoci,o quant has sentit les passes.

Eli ha dit...

Sovint son pesades les escales de pujar.. però aquestes sabent el que espera.. no ho són pas.. ummm!

Jo Mateixa ha dit...

Trobo que es un post que tranquilament podria ser eròtic i saps que?? que m'ha encantat :-)

Petonets bonica!!!!

El veí de dalt ha dit...

Hosti! Si jo visc en un àtic! No serà que..

http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/05/memededicatories-blogaires-4-un-mar.html

No. No pot ser...

ddriver ha dit...

la musica bonissima el relotge va malament

assumpta ha dit...

Doncs sí molt suggerent i molt bonic. M'ha agradat conèixer el bloc !
assumpta

zel ha dit...

preciós, sublim, l'he gaudit lletra a lletra, paraula a paraula...

de la tardor no en parlem, d'acord?
petonets!

Anònim ha dit...

Delicat! ;)