T'estimo en despertar i en adormir-me, t'estimo en respirar i en tancar els ulls, t'estimo en enyorar-te i en tenir-te, t'estimo a totes hores, minuts, segons... T'estimo quan t'imagino feliç, serè, tranquil, i t'estimo quan estàs espantat, nerviós i trist. T'estimo quan et noto a prop i quan et sé lluny. T'estimo si et penso i també mentre només et tinc a l'inconscient. T'estimo per atzar i premeditadament. T'estimo amb un amor adolescent que m'agradaria fer créixer, madurar, fer serè. T'estimo des de potser abans de trobar-te. T'estimo des de molt endins i fins a molt enfora, de l'ànima a la pell, del fons dels ulls a les puntes dels dits. T'estimo en present d'indicatiu i en tota la resta de temps verbals. T'estimo sense paraules. T'estimo sense dubtes, sense por, sense baluards. T'estimo... All the rest is silence.
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dissabte, 10 de maig del 2008
il pleut...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Jo potser t'estimo també des d'abans de saber res de tu. Però el teu blog em demostra que estimar-te no ha estat en va. Que estimar-te tenia un motiu. Potser és estimar-te i prou, o pintar-te el cos. Blau Klein.
Si s'estima de veritat cap hora es bona per deixar de fer-ho.
I que n'es de bonic estimar, oi??
Estima molt i deixa que t'estimin, que això tambés molt bonica eh!!!! :-)
Un petonas ben gran bonica!!!!!
O s'estiuma les 24 hores, o no s'estima. però compte! estimar no ha de voler dir compartir les 24 hores. Cal certs moments de solitud o de companyia d'altres persones, encara que només sigui per a enyorar-se una mica.
Però a tu...també t'estimes una micatona, oi?
Que bé, quina joia ser qui és estimat així... Que duri, espero...i que no sigui absorvent i limitador de res..Petons!
Publica un comentari a l'entrada