L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 30 de maig del 2008

avui faig anys

... i encara no sé

què vull ser

quan sigui gran

9 comentaris:

Striper ha dit...

Moltes felicitats i petons ja som dos que no sabem el que serem de grans.

http://es.youtube.com/watch?v=zQ7dfF9pIWw

Jo Mateixa ha dit...

Nineta, MOLTISSIMES FELICITATS!!!!!!

Que passis un dia meravellos i escolta, no tinguis pressa ni per saber que seràs de gran ni obviament per fer-te gran :-)

Un petonas inmens!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats!
I que segueixes essent el que ja ets.

Joana ha dit...

Moltes Felicitats! De fet jo sóc una mica gran i penso que encara em queda molt per fer i per ser!
Petons!

RY ha dit...

felicitats i que passis un bon dia. Ahir vaig triar el mateix poema de Pessoa que tu havíes triat dilluns sense saber-ho i això que formem part del mateix llibre. feliç aniversari;

El veí de dalt ha dit...

Felcitats, xiqueta,
No cal dir que portaré cava aquesta nit... Per cert, em deixaràs apagar l'espelma dins el teu melic? Ja saps que la xocolata em xifla...i em menjaria el pastís que duus al damunt... ;-)

Clint ha dit...

Moltes felicitats!...de gran, una princesa segur!

zel ha dit...

Felicitats, jo tampoc se què vull ser quan sigui gran, però sé segur que seré gran, que ja és molt (ja sóc gran, gairebé sóc vella, què més es pot demanar????) petonets!

Barbollaire ha dit...

Vinc un xic tard, però, per molts anys!

Jo en vaig fer el 13, un bon pilonet ja...
I per sort, tampoc se que vull ser de gran...

Petonet dolç, nina ;¬)**