L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 4 d’abril del 2008

Desig en blau



T'estim a cada mot

que tes màns pronuncien,

a cada esguard

dels teus dits sobre ma pell,

a cada bes

que els teus ulls em regalen,

a cada silenci

que ens gronxa tendre i dens,

quan les nostres pells s'enyoren

i es sommien essent

pàgina en blanc,

d'un desig tant blau.

.

4 comentaris:

Striper ha dit...

No cal que digui res ja has `posat boniques paraules tu.

Jo Mateixa ha dit...

Saps que m'encanta la musica que sona quant entres al teu bloc?, dona una dolçor tremenda escoltar-la i llegir-te :-)

Petonets dolços bonica!!!!

Jobove - Reus ha dit...

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart

zel ha dit...

Quina dolçor, precioses paraules...
Petonets blaus.