T'estim a cada mot
que tes màns pronuncien,
a cada esguard
dels teus dits sobre ma pell,
a cada bes
que els teus ulls em regalen,
a cada silenci
que ens gronxa tendre i dens,
quan les nostres pells s'enyoren
i es sommien essent
pàgina en blanc,
d'un desig tant blau.
.
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
4 comentaris:
No cal que digui res ja has `posat boniques paraules tu.
Saps que m'encanta la musica que sona quant entres al teu bloc?, dona una dolçor tremenda escoltar-la i llegir-te :-)
Petonets dolços bonica!!!!
CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart
Quina dolçor, precioses paraules...
Petonets blaus.
Publica un comentari a l'entrada