L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 24 de març de 2008

Si alguien toca un día a tu puerta

Si alguien toca un día a tu puerta,
Diciendo que es un emisario mío
No creas, ni aunque sea yo;
Que mi vanidoso orgullo no intentaría
Tocar siquiera la puerta irreal del cielo.
Pero si, naturalmente, y sin oír
A alguien tocar, la puerta fueras a abrir
Y encontraras alguien como a la espera
De tocar, medita un poco.
Ese era Mi emisario y yo y lo que intenta
Mi orgullo que desespera
¡Abre a quién no llama a tu puerta!

Fernando Pessoa


7 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Em sembla que tens el timbre espatllat...; fa que pico!

Amotendre ha dit...

Si no coneixes cap bona traducció al català,perque no ens fas rellegir a Pessoa en portuguès?
Ja em costa prou suportar que les dates del teu bloc estiguin en "mandarí"... :-)

Amotendre ha dit...

No m'agrada llegir a Pessoa en espanyol. Pobre Pessoa, si no coneixes cap bona traducció al català, fes-la tu. O deixe'ns rellerir-el en portuguès. Ja em costa prou suportar que les dates del teu blog estiguin en mandarí...
Sort

Striper ha dit...

Jo picare tre cops Pom POM Pom, Obriras? Precios.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

en mi puerta plante un pino pensando que me querias, ahora que no me quieres no puedo sacar el carro
anònim.

(per amotendre, ets molt valent, no podem entrar el teu blog per dir-te una de fresca, però ho faré aquí, ves a la mare que et va parir !!!) au !! a fer la mà

El veí de dalt ha dit...

Per cert, fa dies et vaig enviar un email demanant-te que continuis el cadàver i no has respost! Hauré de baixar de veritat a copejar la porta? Vinga dona, que això està parat! On és el teu vers? La Júlia l'espera!

Joana ha dit...

Uixxx el Veí sempre se m'adalanta!
Ara pico i repico! ;)
Petons wapa!