L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 13 d’abril de 2008

... i el meu balcó

Bona nit
.
Vine aquí,
sé que estàs cansada, els ulls se't fan petits,
deixa'm abraçar-te
tendrament i calla
que és molt tard i arriba l'hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten,
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.
Pel balcó la lluna t'esguarda i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sobte t'acaroni la claror.
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins el llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Els Pets - Mala cara


8 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Unes imatges precioses per una cançó molt dolça, gràcies per compartir-la :-)

Dolços somnis bonica, un petonas!!!!

zel ha dit...

Aixxxx, quina emoció, aquesta cançoneta em fa pessigolles al cor, gràcies, em penso que sí que dormiré bé... Petonets, reina!

Striper ha dit...

AH es que els petons al balco m'agraden tant.

Eli ha dit...

Oh... Quina cançó més maca!!!
Aquesta cançó amb aquesta powerpoint i aquesta lletra, també la vaig penjar un dia al meu blog...
Em sembla sensacional....
Gràcies...
Ai, ara m'han vingut ganes d'anar a dormir...
Uiffff!!! sniff sniff.. i encara haig de fer el sopar!!! grrrrrr

Té la mà Maria - Reus ha dit...

bones imatges regades amb bona música de la nostre terra

petonets

Tondo Rotondo ha dit...

Quin balcó més familiarment xulooooooooo

Anna ha dit...

Ahir et vaig deixsr un comentari, però no sé que ha passat que avui no hi es, bé et deia que el poema era preciós i també que tenies una coseta a casa meva. Espero que aquest cop no desapareixi...
Petonets.

Jesús M. Tibau ha dit...

Un lloc on procuro passar-hi sempre que vaig a Tarragona, i aguaitar ni que només sigui uns segons la mar.
Molts records