De primavera efímera i plaers minúsculs

Existeix un plaer que pertany quasibé exclusivament a l'àmbit mental. I l'experimento amb certa freqüència quan toco amb les puntes dels dits aquella sensació audaç i brillant de l'efímer, sublim, bell... Una sinapsi perfecta, que diria un neuròleg: quan dues neurones de ramals pròxims, però independents, aconsegueixen connectar-se, creant un pont entre elles i experimentant quelcom nou, ple i estimulant, deixant-nos tastar per uns instants el més efímer de tots els plaers possibles. És una descàrrega que ens trasbalsa de cap a peus i que s'esvaeix com per art d'encanteri. Apareix súbitament, esquiu i fugisser. Potser tot plegat sona massa intel·lectual i per descomptat que el plaer té altres dimensions més físiques, lúdiques, relacionades amb els nostres sentits; però res a veure amb el que la ment ens regala, si vol i quan vol.

Heu pensat alguna vegada en el ritual que acompanya a qualsevol plaer? Imagino que ens passa a tots, que en aquest cúmul d'actes cerimoniosos, ordenats, i que envolta tot allò que ens agrada i del que gaudim de veritat, trobem el veritable plaer.

Un amant del bon vi mai obrirà una ampolla i en beurà immediatament en un got qualsevol, així de sobte. Es recrearà en l'etiqueta, llegint-la atentament, admirarà l'estètica del continent anticipant-se al plaer del contingut; realitzarà moviments precisos en destapar l'ampolla, tindrà la paciència d'esperar que el vi s'atemperi, l'escanciarà en una copa apropiada, impecable i diàfana; aspirarà el seu aroma i n'apreciarà el color. Tot plegat explotarà al seu paladar i n'intentarà endevinar cada sensació, saber-la, conèixer-ne els com i els perquè, en una anàlisi i una síntesi perfecta. Un plaer total i absolut. Una sensació sublim i irrepetible. Efímera i mortal.

I tot serà en gran mesura gràcies a la ment. Per que ha estat a causa de la conciència de la brevetat que hem inventat el ritual. Una cerimonia mental destinada a glorificar la fugacitat i a voler-la eterna. I el mateix passa amb qualsevol altre plaer sensorial. El plaer es recrea al pensament molt abans de ser una realitat, en un preàmbul meravellós que sedueix i ens sedueix i que vol allargar el que sabem del cert que és efímer. Així, en l'abans radica la intensitat del desig que és proporcional en tot cas a la capacitat d'anticipació i evocació ritual del plaer.

I ara només podria dir allò de... Uhmmm