L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Besos de lluna i rosada
.
.
Passejaré pel teu jardí,
.
com si fos rosada,
.
per ta nit,
.
com si fos fosca,
.
per ta pell,
.
com si fos lluna,
.
i, per tu...
.
com si fos aire.
.
Respira'm
.
.
7 comentaris:
Et respiro, t'oloro, et sento..
Que bonic, i que senzill alhora, si és que quan hi ha amor....
Sense aire... no podem viure!
Petons!!!
m´he quedat encisat amb la musica que has posat,he deixat el teu bloc obert per anarla sentint mentres feia altres coses,gracies,molt maca la musica
Ummmmmmmmm.... en la tendresa més senzilla hi ha la bellesa.
El boca a boca, amb Debussy d'espectador, també val?
quin jardí mes agradable, moltes plantes i molt acollidor
petons
Publica un comentari a l'entrada