L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 2 de març del 2008

Besos de lluna i rosada

.
.
Passejaré pel teu jardí,
.
com si fos rosada,
.
per ta nit,
.
com si fos fosca,
.
per ta pell,
.
com si fos lluna,
.
i, per tu...
.
com si fos aire.
.
Respira'm
.
.

7 comentaris:

Striper ha dit...

Et respiro, t'oloro, et sento..

zel ha dit...

Que bonic, i que senzill alhora, si és que quan hi ha amor....

Joana ha dit...

Sense aire... no podem viure!
Petons!!!

ddriver ha dit...

m´he quedat encisat amb la musica que has posat,he deixat el teu bloc obert per anarla sentint mentres feia altres coses,gracies,molt maca la musica

Unknown ha dit...

Ummmmmmmmm.... en la tendresa més senzilla hi ha la bellesa.

El veí de dalt ha dit...

El boca a boca, amb Debussy d'espectador, també val?

Jobove - Reus ha dit...

quin jardí mes agradable, moltes plantes i molt acollidor

petons