L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 1 de febrer del 2008

Quizás...





Quizás te gustaría saber que a menudo

mi soledad y tú, sois cómplices.

.

6 comentaris:

Striper ha dit...

Em quedo pensant una estona amb aquesta frase...

Lúzbel Guerrero ha dit...

¡PLÍÑ! claro que me gustaría querida; ahora estoy más cerca de creerlo.

Ulisses ha dit...

quina foto més maca!

Jobove - Reus ha dit...

mi soledad tu soledad nuestra soledad su soledad mal mensaje para tanta compañia

besos

Joana ha dit...

Cómplices del no res, del silenci...
Preciosa la foto!
Bon cap de setmana...amb companyia! ;)

zel ha dit...

ya, las soledades buscan otras almas gemelas... besos