L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 17 de febrer de 2008

Interior







Exterior

Et vull com ets, sense afegits ni llunes,
I notar-te la galta com una mà de gel.
Jordi Coca

6 comentaris:

Joana ha dit...

...Com aquestes notes de piano que es perden per l'aire i tu reculls al vol...
Bona setmana the silver!

Striper ha dit...

M'agrada , m'agrada aixo de tal com ets perque soc com soc.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

boniques paraueles del Coca, té bons llibres aquest paio

petons

Jesús M. Tibau ha dit...

No, les galtes han de donar-te escalfor, tenir gust de préssec

zel ha dit...

Tan de bo tots sabéssim dur aquest desig a terme, més aviat és un bon propòsit que costa de complir, l'acceptació...

silvia ha dit...

..buff..m´impressiona la música de Yann tiersen,m´imagino que ja hauràs sentit els altres temes,son fantastics.Et recomano "comptine d´un autre´t" i j´y suis jamais all" les meves preferides.
M´identifico amb Amelie.
felicitats x el teu bloc!!!!