L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 25 de febrer del 2008

No hago otra cosa que pensar en ti...

en aquest mar de rajoletes...

8 comentaris:

Striper ha dit...

Qui sera l'afortunat...

zel ha dit...

Mira, ja sé que me'n vaig dels tòpics, però aquest dos em cansen, no sé què m'ha agafat, però em semblen...oportunistes ara? La música, no, però ells...
Petons, bufona!

Salvador Grifell ha dit...

Jo com l'striper em pregunto qui serà l'afortunat o afortunada que té robats els teus pensaments... .

El veí de dalt ha dit...

No sé qui serà, però que et farà fregar el terra sí que ho sé...;-)

Jobove - Reus ha dit...

aquestes rajoles les tenia un servidor a un pis de solter, quins dies !!!!

the silver blue sea ha dit...

Aiss, Strip...

Petonets també per a tu Zel!

Benvolgut Sr. Grifell, els pensaments no es roben... o és que vos teniu vocació de lladre?

Vindrà el majordom del Mister Proper, Veí! jajajaja Per cert, encara et guardo la carpeta... Un petó guapo! ;-)

Té la mà maria, ja se sap que a Reus, sempre hi ha hagut molt bon gust per a les rajoletes... Ah, un secret! jo en tenia on vaig néixer.

Lúzbel Guerrero ha dit...

Un día, pronto, llegará a su vida, y pasará a otra fase, esa en que no hará otra cosa que pensar, pero esta vez, mirando sus ojitos oscuros, y viendo en ellos, el milagro que les unirá por siempre; así que no se cabrée cuando tenga que limpiar los rajoletes.

Eli ha dit...

Els dos grans....
Sabina i Serrat...per mi, els millors!!!
Gràcies